«—¡Treballaré! —es va exclamar—. Faré el que calgui abans que viure com una esclava.»

La Mary ha crescut a l’Anglaterra del segle XVIII, a l’ombra dels seus germans, ignorada per la família fins que mor la mare i el pare l’obliga a casar-se amb un home que no estima. I malgrat tot, ella ha aconseguit fer-se un caràcter amable i solidari, sempre disposada a ajudar a qui més ho necessita.

Com l’Ann, una amiga sense possibles i de salut fràgil. Quan el marit de la Mary marxa a París per negocis, elles dues ho aprofiten per viatjar a Lisboa. Confien que el canvi d’aires els anirà bé. S’instal·len en un sanatori luxós, on coneixen en Henry. Però l’Ann empitjora i mor, així que la Mary decideix tornar a Londres per donar la notícia a la mare de la finada i es queda amb ella per ajudar-la. Al cap d’un temps torna en Henry. I el marit…

Escrita abans que la Vindicació dels drets de la dona, aquesta novel·la de finals tràgics rebutja els models femenins que la societat ofereix. Wollstonecraft va eixamplar els anhels de llibertat de la Revolució Francesa també per a les dones i ens va explicar la sororitat abans que aquesta tingués nom, la Mary és una heroïna apassionada que precedeix la Jane Eyre. Llegim-les i reivindiquem-les, perquè la societat que deixa de lluitar pels seus drets està condemnada a perdre’ls.